La vida de l’Albert estava plena de somnis i il·lusions en la seva joventut, però aquests somnis es veien frustrats perquè ell era molt impacient, ràpidament perdia el control i queia en la desesperació perquè no tot sortia com ell volia.
En una ocasió, en llegir la seva Bíblia es va adonar de l'important que és la paciència en tot cristià i va decidir orar perquè Déu li donés paciència davant tota situació en la seva vida. Però malgrat orar, sentia que no aconseguia ser pacient.
Un dia va arribar un predicador convidat, a la seva església, per a compartir el sermó. En acabar el servei, l’Albert es va acostar i li va demanar que pregués per ell.
-”Clar, quina és la teva petició, va dir el Mossèn”.
-”Vull que Déu em doni paciència per a esperar en Ell i no desesperar-me en els meus problemes.”
En aquest moment el mossèn va començar a pregar dient: -
“Senyor, et demano que omplis la vida d'aquest jove de proves, temptacions, calamitats, pobresa, i persecucions…”
En sentir aquesta oració, l’Albert va interrompre i li va preguntar: -”Per què està pregant perquè venguin a la meva vida tots aquests mals? El que jo vaig dir és que necessito paciència!”
“Enmig de les proves, les temptacions, les calamitats, la pobresa i la persecució, Déu fa créixer la paciència. Va respondre el mossèn.”
Quan estem passant els pitjors problemes i sembla que tot va com més va pitjor. Encara enmig de tristesa, dubtes o temors, hem de saber que Déu encara està al nostre costat i aviat tot passarà. No desisteixis, Déu està fent que creixi en tu la paciència i al final veuràs el seu fruit en la teva vida.
Hi ha una frase que diu:
Molts pensen que la paciència és la capacitat d'esperar, però no és així. És la forma com ens comportem mentre esperem.
La paciència no alguna cosa que apareix màgicament en la teva vida, d'un dia per a un altre. És un fruit de l'Esperit Sant, que té un procés de desenvolupament i perfecció.
Ànims, confia en Déu i deixa que Ell actuï al seu degut temps, això és la paciència.
Marissa Martinez
Equip PJV Província Sant Ramón de Penyafort