martes, 14 de enero de 2014

REUNIÓ DE L'EQUIP DE PASTORAL VOCACIONAL: TREBALL I PREGÀRIA


La reunió de l’equip de pastoral vocacional de la província convocada per la Gna Rosa Mª Picas, delegada, començada amb aquesta pregària que ens fa ressò d’un dels paràgrafs de la primera exhortació apostòlica del Papa Francesc, “La joia de l’Evangeli”

La pastoral en clau de missió pretén abandonar el còmode criteri de pastoral del “sempre s’ha fet així”. Invito tothom a ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats. Una postulació dels fins sense una adequada recerca comunitària dels mitjans per a assolir-los està condemnada a convertir-se en mera fantasia. Exhorto tothom a aplicar amb generositat i valentia les orientacions d’aquest document, sense prohibicions ni pors. L’important és no caminar sols, comptar sempre amb els germans i especialment amb el guiatge dels bisbes, en un savi i realista discerniment pastoral. (La joia de l’Evangeli N.33)

Dóna’ns una actitud d’humilitat
per servir amb alegria cada dia
sabent que, d’aquesta manera
estem construint el teu regne pas a pas.

Ajuda’ns a gastar la nostra vida
pel projecte que Jesús ens va encarregar.
Dóna’ns valor, molt valor
per afrontar la nostra vida de tots els dies
per ser testimonis teus en aquests temps i portar l’ànim
i l’esperança als nostres germans.

Obre el nostre cor als problemes del món
fes que siguem capaços d’escoltar els altres
No volem defraudar-te, Bon Déu,
volem que comptis amb nosaltres.

Estem segurs que tu camines el nostre costat,
gràcies pel silenci i pel teu missatge,
gràcies perquè sentim la teva presència,
gràcies per tot,
fins i tot pels detalls més senzills.

CANT
El mirar de Déu és amor
El mirar de Déu és amor.

Tenim davant l’any que comença molts reptes però dos d’importants: vèncer l’idealisme que fa que no ens decidim mai a actuar o a apostar per res, perquè aspirem a perfeccions inútils. I vèncer també el pessimisme i el discurs del “no hi ha res a fer, que ens atenallen i ens immobilitzen. Aquests reptes es vencen amb el compromís diari amb la pràctica de la solidaritat i la fraternitat des de la proximitat. De nou Pere Casaldàliga ens exhorta a fer veritat en aquest any aquelles velles consignes Ser allò que un és; parlar d’allò que un creu; creure allò que un predica; viure allò que un proclama; estimar allò que un viu; morir per allò que un viu estimant.

No hay comentarios:

Publicar un comentario