Conversem tot fent camí; preguem, cerquem, ens comprometem...
CONTACTA AMB NOSALTRES
Responsable de pastoral de joves: Gna. Rosa Alsina
rosa.alsina44@gmail.com Tl: 638865886
Visita Espiritual a
la Mare de Déu de Montserrat del Dr. Josep Torres i
Bages amb la glosa
dels bisbes de Catalunya
Tot i que la
festa de la Moreneta ja ha passat, estem de festa per tot el que es celebra a Montserrat en motiu dels 75 anys de l'entronització
de Sta. Maria. És per aquest motiu que la reflexió de Maig, giri entorn a
Montserrat.
La pregària
que la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat ha preparat "Grad'encens
2022", que també està de festa, i el dia 7 de Maig ho ha celebrati altres dies a les diferents diòcesis, ens
en fem ressò.
A cada
invocació, els bisbes de Catalunya han fet una bonica reflexió, però posar-ho
tot, seria una mica massa extens,així que, us convidem a pregar amb les
invocacions i demanar la protecció de Maria de Montserrat per a tots nosaltres.
Seria molt
interessat saber quan i el per què, com també el context històric, quan
el bisbe Torres i Bages, ho va escriure.
1.Verge
prodigiosa, tron puríssim on reposà l'eterna Saviesa quan vingué al món a
ensenyar el camí de salvació, aconseguiu per als vostres catalans aquella fe
que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida. Avemaria.
2. Mare
castíssima, mirall de puresa, flor de les verges, que portàreu al món el bàlsam
d'incorrupció, Jesús, Fill de Déu, obteniu-nos l'honestedat dels costums
públics. Avemaria.
3. Profetessa
admirable, que beneíreu i lloàreu l'Etern més que no pas totes les jerarquies
angèliques plegades, concediu al vostre poble l'esperit d'oració i de lloança.
Avemaria.
4. Rosa de
caritat, foc que sense consumir escalfa, traieu de Catalunya l'esperit de
discòrdia i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans. Avemaria.
5. Santa
Engendradora de l'Etern, filla del vostre fill, feu que mai no es desfaci
aquest poble català que vos espiritualmentengendràreu. Avemaria.
6. Verge
poderosa, més forta que un exèrcit en ordre de batalla, des del vostre alt
castell de Montserrat, defenseu d'enemics espirituals i temporals tota la terra
catalana que teniu encomanada. Avemaria.
7. Senyora de
Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d'oliveres, signe de
pau, aconseguiu als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua.
Avemaria.
Oració.
Senyor,
Jesucrist, vos heu volgut que en la muntanya de Montserrat s'unissin, al
voltant de Maria, els sentiments més pregons dels catalans. Mireu el nostre
poble i les nostres Esglésies diocesanes en aquest tom tant de la seva
història, i concediu-nos de créixer amb il·lusió de futur i amb esperit de
convivència. Que la nostra Mare ens obtingui, com ho féu un dia a Canà de
Galilea, de seguir el que vós ensenyeu, a fi que l'aigua de tots els nostres
projectes es transformi en el vi nou de la fidelitat al vostre Evangeli. Vos
que viviu i regneu amb el Pare i l'Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.
L’Equip de Pastoral vocacional de la Província sant Ramon de Penyafort ha preparat una trobada online amb el grup “Caminant per la vida”. Ens hem trobat onze participants, els quals hem compartit junts una estona del matí. Transcric el testimoni de l’Angie, la més jove del grup.
“Avui, 19 de febrer, el grup de “Caminant per la vida” ha
trobat un espai online per reflexionar i compartir.
Seguint com a eixos conductors la cançó “Somos uno” de l’Axel
i un vídeo sobre l’actitud del Víctor Küppers, hem meditat sobre qui som i
sobre quina és la manera amb la que ens enfrontem al dia a dia. Primer hem
parlat, de la importància de conèixer-nos a nosaltres mateixos i del poder
transformador que pot tenir el procurar que les coses que fem siguin una
extensió d’allò que som. Més endavant, hem conclòs que només si intentem
projectar sempre la millor versió de nosaltres mateixos podrem aconseguir
portar l’Evangeli (i, per extensió, l’alegria) als que ens envolten.
Finalment, per acabar la trobada de la millor manera
possible, hem comentat diferents propostes que ens ofereixen la oportunitat de ser
el canvi que volem veure al món i ens hem acomiadat amb la promesa de
retrobar-nos el més aviat possible”.
On és la felicitat,
la busques? la trobes... ve o se’n va?
Gràcies bon pallasso!!! anònim o de veritat?
Tal com ets
Presa de la rutina, més fina, discreta i actual
el dia a dia a l'oficina ocultes la veritat
reina del gel, o anònim floc de neu
Fidel mirall que et cuida i et mima, maquilla el teu secret
vestir la nit de fantasia que margina les demés
animal nocturn, el sol et fa mal als ulls
Sortim volant avui, trenquem la rutina
el cor batega al ritme del compàs
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets
El sol ja sentencia, nou dia desperta al teu davant
afrontar el dia amb garantia sembla força complicat
dins del teu pit, creix un nou neguit
I poc a poc s'apropa ja es nota la llum crepuscular
i en tant que el dia perd la vida tu la tornes a guanyar
animal nocturn la ciutat t'espera a tu
Sortim volant avui, trenquem la rutina
el cor batega al ritme del compàs
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets
Llums de neó il·luminen, fascinen
conviden a ballar amb tu
Sortim volant avui, trenquem la rutina
el cor batega al ritme del compàs
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets
Sortim volant avui...
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets
Joves de les escoles FEDAC surten pels
carrers de Barcelona amb la finalitat de conèixer els sense sostre i
proporcionar-los aliments.
Divendres passat
dia 17 de desembre, 66 joves FEDAC de l’escola FEDAC MANRESA, dels grups CREC y
també de PJV Dominiques de l’Anunciata acompanyats per quinze mestres i tres
germanes, van preparar pels sensesostre, entrepans, fruita i caldo calent i van
sortir pels carrers de Barcelona a repartir-ho.
Els joves
pogueren conèixer a moltes persones sense llar, amb un nom, una història, amb
somnis i també amb decepcions i sofriments.
A les portes del
Nadal, aquesta experiència ha connectat a aquests joves amb el gran misteri de
Nadal: Jesús neix avui en les persones sense llar, en aquells que no tenen res,
en les perifèries del nostre món.
Font directe: http://blog.cristianismeijusticia.net/ca/2021/11/28/advent-o-la-recuperacio-del-temps-perdut
La nostra postmodernitat, tan
líquida i accelerada ella, té una relació estranya amb el temps. Primer vam desconnectar el temps dels cicles de la
natura i la vida, sobretot a mesura que aquesta vida entrava en un progressiu
procés de desnaturalització. Les estacions ja no eren tan marcades perquè fèiem
el possible per deixar de sentir la calor de l’estiu o el fred de l’hivern,
fins més enllà dels límits raonables. Tampoc els cicles de la vida tenen ja
aquell caràcter inexorable, s’imposa arreu l’ideal d’una permanent i difusa
joventut. Els mateixos esforços en aclimatar alguns habitatges a una
temperatura única per tot l’any, els ha dedicat la cirurgia i la cosmètica en
aconseguir rostres sense arrugues. Ni en un cas ni en l’altre ens n’hem
sortit del tot, però seguim intentant-ho sense deixar d’esmerçar-hi tots els recursos,
fins i tot els que no tenim.
Després vam despullar el temps de
tot simbolisme religiós. El temps religiós es portava malament amb el
capitalisme. Preveia un dia de descans setmanal, uns períodes on es cridava a
l’austeritat i a un cert ascetisme. Interrompia el progrés productiu…
En alguns llocs, a vegades governats per gent molt de missa (que una cosa no
treu l’altra), es va demanar que els comerços estiguessin permanentment oberts.
I fins i tot, en una mena d’abducció sense límits, es va girar la truita
convertint uns determinats temps litúrgics en uns temps d’especial intensitat consumista. Com diu un amic meu, “el capitalisme
s’alimenta de tot, fins i tot de les coses més sagrades”.
Sigui com sigui, ens hem quedat
amb un temps pla, sense estacions i calefactat a 23º (ni més ni menys), un
temps sense arrugues, i sense interrupcions celebratives. I quan el temps es
pla, un full en blanc, tothom hi ha començat a dibuixar a sobre, perquè el
temps pla ens sembla (i ho és) bastant inhabitable. Llavors el nostre temps
queda marcat per les competicions esportives, les temporades de teatre, els
aniversaris i les celebracions familiars, pels períodes vacacionals i els
viatges, pel ritme de les rebaixes o els Black fridays. Però en tot
això no deixa d’haver-hi un punt de buidor, d’esgotament en si mateix, de manca
de transcendència… Fins al punt que quan tot això queda esborrat per una
pandèmia col·lectiva, o per una crisi personal, emergeix aquesta buidor que
havia estat només emmascarada. (Ves que molts dels malestars emocionals, dels
quals ara tant es parla, no vinguin d’aquesta pèrdua del sentit del temps).
Per això, m’agradaria, avui que
comença l’Advent, fer una reivindicació: recuperem el temps en totes
les seves dimensions. El temps de les estacions i el dels cicles de la vida, el
dels hiverns a 0º i els estius a 35º, el dels rostres tendres amb acne i els
bellament arrugats. El temps divers i imperfecte, el temps ple d’arestes i
racons. Però també els temps religiosos. Necessitem tornar a connectar
amb aquella saviesa que ens diu que no tots els temps són iguals, que ens cal
un temps per a cada cosa, i que a vegades això no surt de nosaltres mateixos, no
està a les nostres mans i que, per això, necessitem ser convidats. I l’Advent
és un temps així, diferent. Un temps que ens convida a preparar-nos, per a
interrompre d’una manera o una altra aquest ritme aplanador que anul·la el
nostre judici crític i amb ell també la nostra humanitat.
El dissabte dia 13 de novembre de 2021 s'han reunit els animadors/es i preanimadors/es dels Grups CREC de la FEDAC
a l'escola de FEDAC AMILCAR.
La participació ha estat d’uns 65 animadors/es
i preanimadors/es, mestres/es i germanes. Es va començar amb la pregunta:
"De què parlàveu entre vosaltres pel camí? Lc. 24,17
Entre les moltes aportacions, han remarcat
que els Grups CREC els han ajudat a trobar el seu lloc en la societat; també en el seucreixement personal. Els ha suposat un camí ple d'experiències que es recorre
poc a poc.
Tot seguit per grups han preparat la propera
trobada pels alumnes que participen en aquests grups.
El grup d’animadors/es i preanimadors/es,
després de molts mesos s’han pogut trobar presencialment. Durant la pandèmia,
totes les formacions i preparacions s’han fet per videoconferència. Ha estat un
gran retrobament