Amb motiu dels 75 anys de l'entronització de Sta. Maria.

 

Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat del Dr. Josep Torres i

Bages amb la glosa dels bisbes de Catalunya

 Tot i que la festa de la Moreneta ja ha passat, estem de festa per tot el que es celebra  a Montserrat en motiu dels 75 anys de l'entronització de Sta. Maria. És per aquest motiu que la reflexió de Maig, giri entorn a Montserrat.

La pregària que la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat ha preparat "Gra d'encens 2022", que també està de festa, i el dia 7 de Maig ho ha celebrat  i altres dies a les diferents diòcesis, ens en fem ressò.

 

A cada invocació, els bisbes de Catalunya han fet una bonica reflexió, però posar-ho tot, seria una mica massa extens,així que, us convidem a pregar amb les invocacions i demanar la protecció de Maria de Montserrat per a tots nosaltres.

Seria molt interessat saber quan i el per què, com també el context històric, quan el bisbe Torres i Bages, ho va escriure.

 1.Verge prodigiosa, tron puríssim on reposà l'eterna Saviesa quan vingué al món a ensenyar el camí de salvació, aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida. Avemaria.

 2. Mare castíssima, mirall de puresa, flor de les verges, que portàreu al món el bàlsam d'incorrupció, Jesús, Fill de Déu, obteniu-nos l'honestedat dels costums públics. Avemaria.

 3. Profetessa admirable, que beneíreu i lloàreu l'Etern més que no pas totes les jerarquies angèliques plegades, concediu al vostre poble l'esperit d'oració i de lloança. Avemaria.

 4. Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa, traieu de Catalunya l'esperit de discòrdia i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans. Avemaria.

 5. Santa Engendradora de l'Etern, filla del vostre fill, feu que mai no es desfaci aquest poble català que vos espiritualment  engendràreu. Avemaria.

 6. Verge poderosa, més forta que un exèrcit en ordre de batalla, des del vostre alt castell de Montserrat, defenseu d'enemics espirituals i temporals tota la terra catalana que teniu encomanada. Avemaria.

 7. Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d'oliveres, signe de pau, aconseguiu als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua. Avemaria.

 

                                                        Oració.

 Senyor, Jesucrist, vos heu volgut que en la muntanya de Montserrat s'unissin, al voltant de Maria, els sentiments més pregons dels catalans. Mireu el nostre poble i les nostres Esglésies diocesanes en aquest tom tant de la seva història, i concediu-nos de créixer amb il·lusió de futur i amb esperit de convivència. Que la nostra Mare ens obtingui, com ho féu un dia a Canà de Galilea, de seguir el que vós ensenyeu, a fi que l'aigua de tots els nostres projectes es transformi en el vi nou de la fidelitat al vostre Evangeli. Vos que viviu i regneu amb el Pare i l'Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.

PASQUA 2022

 Celebrem-ho amb alegria i festa!

Temps de Pasqua: alegria per la joia del Ressuscitat.

Un esclat de llum i de natura, una fragància que ens 

manté plens de  força  i ens recorda que estem 

cridats a  fer camí i ser testimonis.

Cridem Al·leluia!

TROBADA ONLINE DEL GRUP “CAMINANT PER LA VIDA”

 L’Equip de Pastoral vocacional de la Província sant Ramon de Penyafort ha preparat una trobada online amb el grup “Caminant per la vida”. Ens hem trobat onze participants, els quals hem compartit junts una estona del matí. Transcric el testimoni de l’Angie, la més jove del grup.

“Avui, 19 de febrer, el grup de “Caminant per la vida” ha trobat un espai online per reflexionar i compartir.

Seguint com a eixos conductors la cançó “Somos uno” de l’Axel i un vídeo sobre l’actitud del Víctor Küppers, hem meditat sobre qui som i sobre quina és la manera amb la que ens enfrontem al dia a dia. Primer hem parlat, de la importància de conèixer-nos a nosaltres mateixos i del poder transformador que pot tenir el procurar que les coses que fem siguin una extensió d’allò que som. Més endavant, hem conclòs que només si intentem projectar sempre la millor versió de nosaltres mateixos podrem aconseguir portar l’Evangeli (i, per extensió, l’alegria) als que ens envolten.

Finalment, per acabar la trobada de la millor manera possible, hem comentat diferents propostes que ens ofereixen la oportunitat de ser el canvi que volem veure al món i ens hem acomiadat amb la promesa de retrobar-nos el més aviat possible”.

Un missatge per trobar la felicitat?

 On és la felicitat, la busques? la trobes... ve o se’n va?

Gràcies bon pallasso!!! anònim o de veritat?

Tal com ets

Presa de la rutina, més fina, discreta i actual
el dia a dia a l'oficina ocultes la veritat
reina del gel, o anònim floc de neu

Fidel mirall que et cuida i et mima, maquilla el teu secret
vestir la nit de fantasia que margina les demés
animal nocturn, el sol et fa mal als ulls

Sortim volant avui, trenquem la rutina
el cor batega al ritme del compàs
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets

El sol ja sentencia, nou dia desperta al teu davant
afrontar el dia amb garantia sembla força complicat
dins del teu pit, creix un nou neguit

I poc a poc s'apropa ja es nota la llum crepuscular
i en tant que el dia perd la vida tu la tornes a guanyar
animal nocturn la ciutat t'espera a tu

Sortim volant avui, trenquem la rutina
el cor batega al ritme del compàs
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets

Llums de neó il·luminen, fascinen
conviden a ballar amb tu

Sortim volant avui, trenquem la rutina
el cor batega al ritme del compàs
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets

Sortim volant avui...
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets

“L’últim tresor” (La carta esférica)

JOVES FEDAC A LA PERIFÈRIA

Joves de les escoles FEDAC surten pels carrers de Barcelona amb la finalitat de conèixer els sense sostre i proporcionar-los aliments.

Divendres passat dia 17 de desembre, 66 joves FEDAC de l’escola FEDAC MANRESA, dels grups CREC y també de PJV Dominiques de l’Anunciata acompanyats per quinze mestres i tres germanes, van preparar pels sensesostre, entrepans, fruita i caldo calent i van sortir pels carrers de Barcelona a repartir-ho.

Els joves pogueren conèixer a moltes persones sense llar, amb un nom, una història, amb somnis i també amb decepcions i sofriments.

A les portes del Nadal, aquesta experiència ha connectat a aquests joves amb el gran misteri de Nadal: Jesús neix avui en les persones sense llar, en aquells que no tenen res, en les perifèries del nostre món.

 

Advent o la recuperació del temps perdut

 

 

Escrit de Santi Torres - 28 Novembre 2021 

Font directe: http://blog.cristianismeijusticia.net/ca/2021/11/28/advent-o-la-recuperacio-del-temps-perdut

La nostra postmodernitat, tan líquida i accelerada ella, té una relació estranya amb el temps. Primer vam desconnectar el temps dels cicles de la natura i la vida, sobretot a mesura que aquesta vida entrava en un progressiu procés de desnaturalització. Les estacions ja no eren tan marcades perquè fèiem el possible per deixar de sentir la calor de l’estiu o el fred de l’hivern, fins més enllà dels límits raonables. Tampoc els cicles de la vida tenen ja aquell caràcter inexorable, s’imposa arreu l’ideal d’una permanent i difusa joventut. Els mateixos esforços en aclimatar alguns habitatges a una temperatura única per tot l’any, els ha dedicat la cirurgia i la cosmètica en aconseguir rostres sense arrugues.  Ni en un cas ni en l’altre ens n’hem sortit del tot, però seguim intentant-ho sense deixar d’esmerçar-hi tots els recursos, fins i tot els que no tenim.

Després vam despullar el temps de tot simbolisme religiós. El temps religiós es portava malament amb el capitalisme. Preveia un dia de descans setmanal, uns períodes on es cridava a l’austeritat i a un cert ascetisme. Interrompia el progrés productiu… En alguns llocs, a vegades governats per gent molt de missa (que una cosa no treu l’altra), es va demanar que els comerços estiguessin permanentment oberts. I fins i tot, en una mena d’abducció sense límits, es va girar la truita convertint uns determinats temps litúrgics en uns temps d’especial intensitat consumista. Com diu un amic meu, “el capitalisme s’alimenta de tot, fins i tot de les coses més sagrades”.

 Sigui com sigui, ens hem quedat amb un temps pla, sense estacions i calefactat a 23º (ni més ni menys), un temps sense arrugues, i sense interrupcions celebratives. I quan el temps es pla, un full en blanc, tothom hi ha començat a dibuixar a sobre, perquè el temps pla ens sembla (i ho és) bastant inhabitable. Llavors el nostre temps queda marcat per les competicions esportives, les temporades de teatre, els aniversaris i les celebracions familiars, pels períodes vacacionals i els viatges, pel ritme de les rebaixes o els Black fridays. Però en tot això no deixa d’haver-hi un punt de buidor, d’esgotament en si mateix, de manca de transcendència… Fins al punt que quan tot això queda esborrat per una pandèmia col·lectiva, o per una crisi personal, emergeix aquesta buidor que havia estat només emmascarada. (Ves que molts dels malestars emocionals, dels quals ara tant es parla, no vinguin d’aquesta pèrdua del sentit del temps).

Per això, m’agradaria, avui que comença l’Advent, fer una reivindicació: recuperem el temps en totes les seves dimensions. El temps de les estacions i el dels cicles de la vida, el dels hiverns a 0º i els estius a 35º, el dels rostres tendres amb acne i els bellament arrugats. El temps divers i imperfecte, el temps ple d’arestes i racons. Però també els temps religiosos. Necessitem tornar a connectar amb aquella saviesa que ens diu que no tots els temps són iguals, que ens cal un temps per a cada cosa, i que a vegades això no surt de nosaltres mateixos, no està a les nostres mans i que, per això, necessitem ser convidats. I l’Advent és un temps així, diferent. Un temps que ens convida a preparar-nos, per a interrompre d’una manera o una altra aquest ritme aplanador que anul·la el nostre judici crític i amb ell també la nostra humanitat.

 

 

TROBADA DE JOVES

 

Animadors i preanimadors dels 

grups: CREC de FEDAC

 

El dissabte dia 13 de novembre de 2021 s'han reunit els animadors/es i preanimadors/es dels Grups CREC de la FEDAC a l'escola de FEDAC AMILCAR.

La participació ha estat d’uns 65 animadors/es i preanimadors/es, mestres/es i germanes. Es va començar amb la pregunta:

"De què parlàveu entre vosaltres pel camí? Lc. 24,17

Entre les moltes aportacions, han remarcat que els Grups CREC els han ajudat a trobar el seu lloc en la societat; també en el seucreixement personal. Els ha suposat un camí ple d'experiències que es recorre poc a poc.

Tot seguit per grups han preparat la propera trobada pels alumnes que participen en aquests grups.

El grup d’animadors/es i preanimadors/es, després de molts mesos s’han pogut trobar presencialment. Durant la pandèmia, totes les formacions i preparacions s’han fet per videoconferència. Ha estat un gran retrobament

                                             Equip Dinamitzador dels Grups CREC