REUNIÓ DE L'EQUIP DE PASTORAL VOCACIONAL: TREBALL I PREGÀRIA

La reunió de l’equip de pastoral vocacional de la província convocada per la Gna Rosa Mª Picas, delegada, començada amb aquesta pregària que ens fa ressò d’un dels paràgrafs de la primera exhortació apostòlica del Papa Francesc, “La joia de l’Evangeli”

La pastoral en clau de missió pretén abandonar el còmode criteri de pastoral del “sempre s’ha fet així”. Invito tothom a ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats. Una postulació dels fins sense una adequada recerca comunitària dels mitjans per a assolir-los està condemnada a convertir-se en mera fantasia. Exhorto tothom a aplicar amb generositat i valentia les orientacions d’aquest document, sense prohibicions ni pors. L’important és no caminar sols, comptar sempre amb els germans i especialment amb el guiatge dels bisbes, en un savi i realista discerniment pastoral. (La joia de l’Evangeli N.33)

Dóna’ns una actitud d’humilitat
per servir amb alegria cada dia
sabent que, d’aquesta manera
estem construint el teu regne pas a pas.

Ajuda’ns a gastar la nostra vida
pel projecte que Jesús ens va encarregar.
Dóna’ns valor, molt valor
per afrontar la nostra vida de tots els dies
per ser testimonis teus en aquests temps i portar l’ànim
i l’esperança als nostres germans.

Obre el nostre cor als problemes del món
fes que siguem capaços d’escoltar els altres
No volem defraudar-te, Bon Déu,
volem que comptis amb nosaltres.

Estem segurs que tu camines el nostre costat,
gràcies pel silenci i pel teu missatge,
gràcies perquè sentim la teva presència,
gràcies per tot,
fins i tot pels detalls més senzills.

CANT
El mirar de Déu és amor
El mirar de Déu és amor.

Tenim davant l’any que comença molts reptes però dos d’importants: vèncer l’idealisme que fa que no ens decidim mai a actuar o a apostar per res, perquè aspirem a perfeccions inútils. I vèncer també el pessimisme i el discurs del “no hi ha res a fer, que ens atenallen i ens immobilitzen. Aquests reptes es vencen amb el compromís diari amb la pràctica de la solidaritat i la fraternitat des de la proximitat. De nou Pere Casaldàliga ens exhorta a fer veritat en aquest any aquelles velles consignes Ser allò que un és; parlar d’allò que un creu; creure allò que un predica; viure allò que un proclama; estimar allò que un viu; morir per allò que un viu estimant.

TROBADA D'ANIMADORS I PREANIMADORS DELS GRUPS CREC

La “Casa Mare” de les Dominiques de l’Anunciata, a Vic, esdevé cada vegada més, lloc de trobada, per a joves, professors, germanes que volen aprofundir el carisma del Pare Coll i tant de bo sigui també Centre d’espiritualitat i punt central de la ruta del Pare Coll i dels llocs emblemàtics i significatius per la Congregació. (cf ACG 2012 n 79)

 

 

El divendres dia 14 de desembre de 2013 es van reunir a Vic 38 animadors i preanimadors de les escoles FEDAC d’Amilcar, Montcada, Manresa, Lleida, St Narcís, Salt i Sta Coloma.

En aquesta trobada vam treballar els següents objectius:

• Conèixer els preanimadors/es i animadors/es.
•  Establir llaços entre ells/es.
• Conèixer la identitat de la FEDAC: GRUPS CREC
• Treballar la pertinença en la FEDAC: GRUPS CREC
• Treballar el compromís d’estar en aquests grups i de formar-se
• Preparació a l’aplec de l’esperit.

Tots /es i cadascun dels animadors van aportar amb molta il·lusió el seu gra de sorra, compartint les seves experiències, pregant i divertint-se.

Conclusions a que vam arribar:

 

• En els nostres nens i nenes, adolescents i joves volem transmetre la nostra fe. Nosaltres som referents, models per a ells.
• Nosaltres no estem sols. No hem de tenir por, Ell sempre hi és, ens acompanya.
• Hem d’ajudar als nens/es a descobrir la seva fe.
• Descobrim a Jesús en els testimonis, en les persones, en els infants i joves.
• Jesús ens fa feliços. “Jesús està allà on tu vols que hi estigui.”

Vam acabar la trobada desitjant-nos un bon Nadal, llegint i oferint al Pare Coll el pregó de Nadal:

 

 

En aquests dies en què la crisi causa inseguretat a tantes famílies.
En aquests moments que moltes de les nostres famílies experimenten l’atur.
En aquest temps d’Advent on llums i aparadors ens donen

una visió superficial del Nadal.
En aquest temps on la imatge i les aparences prevalen

per damunt del contingut.
En els dies que els mass media ens presenten determinats

ídols com a referents.
Quan el moviment dels “indignats” demana canvis

estructurals de la societat.
En els mateixos dies en què molts països àrabs estan revoltats i viuen situacions de violència.

Just, en aquests moments tornem a proclamar

el missatge del Nadal,
tornem a girar els ulls vers aquell que va néixer per trencar barreres separadores i per fer possible la convivència en pau.
I ens convidem a nosaltres mateixos i a tothom a fixar-nos en Ell,

a parar atenció del seu missatge i a fer confiança

en els seves paraules.
Així us anunciem que avui Déu és pot encarnar en el teu interior, i ho fa de manera senzilla com en una menjadora.
I la gent de cor senzill com els pastors el reconeixeran.
I si de debò saps ser testimoni d’Ell una gran llum brillarà en el teu interior que atraurà a tots els que observen i discerneixen per molt allunyats que estiguin.
I… tu també seràs l’estrella.
I això diu el Senyor:
Qui ve amb mi no caminarà a les fosques i trobarà la Llum de la Vida. 

TROBADA DE JOVES A VIC, PARE COLL

Un grupet de nou joves van acudir al recés amb el lema: “Vull seguir-te” convocat per l’equip de pastoral de les germanes Dominiques de l’Anunciata. Juntament amb les sis germanes, van reflexionar i pregar. La bona disposició de tots, la dinàmica inicial amb consegüent pel·lícula i els textos sobre el profeta Jonàs i el jove ric van ser la base d'una interiorització i reflexió que durant dues hores llargues del dissabte al matí cada un va poder dur a terme: pregar i trobar aquesta pau que et fa descobrir la proximitat de Jesús i dels germans, que obre nous horitzons i provoca la trobada amb el Senyor i la decisió de seguir-lo cercant amb sinceritat el camí que se’ns va manifestant.

La pregària del matí i l'Eucaristia com a colofó en la qual es va compartir amb espontaneïtat i profunditat l'experiència viscuda i els reptes assumits per cadascun dels presents van fer brollar la pregària, el goig i la fe esperançada, una saludable trobada fraterna i amigable que ens encamina vers nous horitzons. Aquesta és l'experiència que expliquen les dues joves Thais i Tania:

 

 

Els passat divendres dia 18 i dissabte 19 d’octubre de 2013, ens vam reunir un petit al Pare Coll de Vic, per fer la trobada d’interioritat i compartir les nostres inquietuds.

Aquesta trobada es va iniciar a les 20:00h i consistia en desconnectar de la rutina i tractar temes més personals i reflexius.

Primer de tot, vam fer una activitat per conèixer els nostres companys i les seves experiències. Després de sopar, vam veure una pel·lícula molt interessant titulada “prefiero el paraíso” on es veia reflectit els valors de la pau, l’amor, la responsabilitat, l’hospitalitat, entre d’altres.

L’endemà, en un ambient de pregària a la capella de la Mare de Déu. vam llegir un salm i a partir d’aquest model, vam haver de crear el nostre propi. Seguidament, ens van donar textos de ”Jonàs, la rebel·lia d’un profeta” i “El jove ric” i vam tenir una estona per reflexionar. A continuació, vam compartir, les nostres idees i allò  que ens havia sobtat o impactat dels textos, en l’Eucaristia.

L’experiència que ens emportem d’aquesta trobada és molt positiva i gratificant, perquè aquelles hores que hem compartit amb altres persones i amb nosaltres mateixos, ens ha transmès una estona de pau i tranquil·litat, i ens ha permès tenir temps per endinsar-nos en el nostre interior.

Agraïm l’oportunitat que ens han donat de poder participar en aquesta trobada.

                                                                                                                     
                                                                                       Thais i Tania
Veure totes les imatges

VI JORNADAS DE PASTORAL JUVENIL Y VOCACIONAL

Estimem tothom i beneïm Déu

Salm de tendresa i benedicció

 

Beneït siguis, Senyor, per totes les meravelles que has creat
que ens parlen de la teva immensa tendresa,
del teu gran afecte vers tots els homes i dones de la terra.

Beneït siguis, Senyor, per la gent bona que et fa present,
pel riure dels nens i la gent feliç
i pel cant dels ocells cada matí.

Beneït siguis pels advocats honrats que intenten no deixar-se comprar;
pels que saben perdre sense remordiment
i pels que canten la pau i la justícia.

Beneït siguis pels que tenen cura amb amor al moribund,
pels que estan al costat dels pobres i els defensen
i pels que saben donar-ho tot.

Beneït siguis pels que riuen i fan riure;
pels que encomanen simpatia i ganes de viure
i pels que tracten de superar l'amargor.

Beneït siguis per les persones que pensen
i ens ajuden a pensar;
pels que no calculen en el seu lliurament als altres
i pels que comparteixen fins i tot el que ells necessiten.

Beneït siguis pels que creuen en un món nou i just;
pels que somien i no se n'avergonyeixen
i pels que estimen als altres i ho manifesten.

Beneït siguis pels que creuen que la violència no és un bon camí;
pels que estimen la pau i s’esforcen per construir-la
i pels que havent estat ofesos tracten de perdonar i no odiar.

Beneït siguis per haver-nos donat senyals del teu amor;
per acompanyar-nos sempre en tot
i perquè podem comptar amb tu en qualsevol necessitat.

CELEBREM LES OBRES DE DÉU I AGRAÏM LES SEVES MERAVELLES

Amb el salm 110 celebrem les obres de Déu i agraïm totes les meravelles que ha creat i renovat a favor nostre: èxode, mannà, aliança, terra promesa, festes... Les meravelles de l'èxode són una pàl·lida figura de les meravelles que Déu Pare ha realitzat, en i a través del seu Fill Jesús encarnat, a favor del nou poble, l'Església.

Celebrem l’Eucaristia i demanem que mai ens falti l'aliment de la seva paraula perquè les obres de les seves mans són justícia i veritat i nosaltres les hem de fer evidents i palpables en el nostre entorn.

 

No reso sol, no reso sola, Senyor. Reso amb els meus germans, amb la meva família, amb el meu grup; grup d'amics que, en el vostre nom i amb la vostra gràcia, vivim i treballem junts per la vinguda del vostre Regne. Reso en el grup i amb el grup, faig meves les oracions de cadascú, i sé que cadascú fa seves les meves súpliques. I això no és simplement multiplicar el nombre dels llavis que lloen el vostre nom, sinó donar a l'oració un sentit nou, una dimensió nova, una profunditat major, perquè el grup, per petit que sigui, representa el vostre poble sencer, i, així, la pregària que fem junts és la pregària del vostre poble davant de vós. Vós estimeu el vostre poble i us agrada veure'l resar junt. També a nosaltres ens agrada resar junts davant de vós.

 

Salm 110

De tot cor enalteixo el Senyor
amb els justos davant de tot el poble.
Les obres del Senyor són grans,
qui les contempla les estima.

La seva gesta és gloriosa i esplèndida,
es manté per sempre la seva bondat.
El Senyor, benigne i entranyable,
instituí un memorial dels seus prodigis.

Recordant-se per sempre del seu pacte,
donà un aliment als qui el veneren.
Demostrà la força del seu braç,
repartint al seu poble la terra dels nadius.

La seva acció és irrevocable i és justa,
les seves decisions són perpètues
i assegurades per sempre més;
ell les compleix fidelment i amb rectitud.

Disposà de redimir el seu poble,
deixà establert un pacte per sempre.
El seu nom és sagrat i venerable.

Glòria al Pare i al Fill
i a l’Esperit Sant.
Com era al principi ara i sempre
i pels segles dels segles. Amén

 

El salm 110 amb power

RECÉS A LA CASA D'ESPIRITUALITAT DE GOMBRÈN

Arrisca’t a ser feliç! Les Benaurances com a projecte de vida

Recés a Gombrèn: fotos

 

Un bon lema per no perdre de vista, i que ens va acompanyar tal com ho havíem previst en el recés del dissabte al vespre, 3 de maig i diumenge dia 4 al matí i mig dia, a Gombrèn.
L’ambient que es va crear des del principi no podia ser millor, la bona participació de tots, el silenci i les ganes d’anar endavant i confrontar el nostre projecte de vida amb les benaurances era engrescador. 

Vàrem tenir temps per a tot, especialment per pregar, per rumiar i contemplar, per compartir i poder finalitzar amb l’Eucaristia i el bon dinar de germanor!

Afegim un petit tast dels textos que ens van acompanyar:

 

U  L’alegria dels pobres Feliços els pobres en l’esperit,  perquè d’ells és el Regne del cel. (Mt 5,3)
	Feliç tu si tens esperit de pobre! Feliç tu si no t’aboques a TENIR les riqueses del diner i el poder, sinó a la riquesa de SER més tu mateix!   Feliç tu si acceptes la pobresa pròpia de la teva edat, marcada per la inseguretat en el camí del teu creixement; feliç tu si et llences  a cercar la teva identitat i a construir-la cada dia; si et saps pobre i limitat i busques mestres i models d’identificació, no per a convertir-te en còpia de ningú, sinó per a obrir-te el teu propi camí.   Feliç tu si pateixes la pobresa de veure que s’ensorren tantes coses de les quals ahir et senties molt segur, i acceptes el repte de madurar fent les teves pròpies eleccions, construint la teva pròpia escala de valors sobre les teves conviccions personals; escollint la teva pròpia vocació d’acord amb la teva realitat i amb vista al servei dels teus germans.   -  Quines son les teves pobreses? - Quin es el teu camí de creixement i   d’identitat? - Com pots viure la pobresa? - De quina manera pots fer camí amb el pobre?   Busca  un racó on puguis estar sol amb tu mateix/a i amb Déu. Adreçat a Ell i escriu el que surti del teu interior.	Feliç tu quan vius la pobresa de sentir-te insegur de tot, i afrontes la teva responsabilitat de reconstruir-ho tot.   Feliç tu si tens esperit de pobre, perquè el Regne del cel et pertany; perquè gaudiràs de l’alegria de caminar esperançat, sabent que aquest dur remar sobre la mar embravida de la teva adolescència t’emmenarà al port d’una adultesa madura, per a una vida plena i fecunda.   Feliç tu si, vivint l’Evangeli, aconsegueixes l’alegria de viure d’acord amb el seu missatge, descobrint en Jesús que la LLIBERTAT no és per a la rebel·lia capriciosa i destructiva, sinó per a l’amor compromès.