És temps d’aturar-se a pensar, temps de canvi, temps de Resurrecció.
Ja fa unes setmanes que en Francesc va marxar, després d’un camí i una vida d’entrega. És temps de primavera, temps de reconnectar amb tot allò que ens va ensenyar.
El record i la necessitat d’un somriure avui marquen com hem de viure el nostre dia, com hem de fer que sigui possible. Un somriure que parli de ser llum allà on estem, allà on la nostra missió cobra força, allà on ens porta el nostre compromís, perquè l’exemple ja el tenim.
I viure aquest somriure des de la humilitat i el servei als altres, fent de la nostra vocació, del nostre compromís, el sentit de qui som.
Recordem aquella frase que ens va regalar, quan deia: “El futur comença avui, no demà.”
Omplim el dia a dia, les comunitats i les escoles de somriures que neixen del cor.
Des de PJV, fem el nostre petit i sentit homenatge, que es tradueix en un:
“Gràcies, Francesc!”
Arnau
.png)
